Joan Pedrola: Nosaltres sóm com l'aigua que segueix un camí, i les pedres simbolitzen aquella gent o aquells entrebancs que sorgeixen al llarg de la vida i que, ens produeixen canvis de sentit o de velocitat, que representen els pensaments que adquirim per les influències que rebem, però, aquetes persones o aquestes situacions també noten el nostre pas, canviant la forma i, de vegades, segueixen el camí amb nosaltres com una pedra que és arrastrada pel corrent del riu.
Totes persones, en el camí que seguim en el llarg de la nostra vida, sempre trobarem obstacles, obstacles que en un principi ens poden fer pensar en tirar enrere i buscar un altre camí mes fàcil, en que no podem superar-los, a pensar que ens quedarem allà estancats, i amb aquestes barreres potser perdrem un xic d’il•lusió, l’energia o la força amb la que ens hi enfrontàvem. Però aquests entrebancs, aquestes pedres, són les que ens faran esforçar-nos de veritat, lluitar per seguir endavant, agafar totes les nostres forces i superar tot allò que se’ns imposi per aconseguir allò que volem arribar a ser, o allò que desitgem, que anhelem trobar. Perquè, voler no sempre és poder, però fa més el que vol, que el que pot. I per aquet camí, tots aquestes obstacles, ens faran aprendre, aprendre dels nostres errors i equivocacions, i potser també de les dels demès, aprendre a valorar-nos i donar el millor de nosaltres mateixos, i seguirem endavant, superant totes les pedres que ens trobem, com el riu que segueix el seu curs encara que hi hagi pedres.
La nostra vida és com un riu, neix en un punt de la muntanya i va a desembocar al mar. Les persones hem de tenir un únic objectiu de la vida, i l'hem de tenir molt clar: hem de seguir sempre endavant encara que hi hagin obstacles que t'ho impedeixin, perquè superar-los ens farà encara més forts del que som. Així, al final del riu, al final del camí que hem recorregut en llarg de la vida podrem mirar enrere, ser més savis amb l'experiència que tenim i sentir-nos orgullosos de nosaltres mateixos ja que hem pogut trencar o anar erosionant els obstacles per poder viure bé, ser feliços i seguir endavant i amb el cap ben alt.
La nostra vida és com un riu, i nosaltres en seriem l'aigua que transcorre molt rapidament, quan trobem una pedra, un obstacle l'hem de salvar, i així poder continuar endavant, tot i això sempre hi ha algun lloc en el riu on l'aigua es queda estancada, o per on l' aigua no pot passar, i aquest potser era el camí que ens porta al objectiu més desitjat, per això, rebatent a la Julia Rovira, en el punt que diu que hem de tenir un únic objeciu en la vida, si aquest objectiu s'hi va per un camí inexplorable, ens quedariem sense un sentit en la vida, i en canvi si veiem que aquest camí no el podem seguir però en tenim un de secundari, podrem seguir per aquest i no perdre temps en intentar passar per l' altre, tot i que possiblement podria no ser una perdua de temps sino una manera de aprofitarlo. La vida és més complexa que un riu.
Joan Pedrola: Nosaltres sóm com l'aigua que segueix un camí, i les pedres simbolitzen aquella gent o aquells entrebancs que sorgeixen al llarg de la vida i que, ens produeixen canvis de sentit o de velocitat, que representen els pensaments que adquirim per les influències que rebem, però, aquetes persones o aquestes situacions també noten el nostre pas, canviant la forma i, de vegades, segueixen el camí amb nosaltres com una pedra que és arrastrada pel corrent del riu.
ResponEliminaTotes persones, en el camí que seguim en el llarg de la nostra vida, sempre trobarem obstacles, obstacles que en un principi ens poden fer pensar en tirar enrere i buscar un altre camí mes fàcil, en que no podem superar-los, a pensar que ens quedarem allà estancats, i amb aquestes barreres potser perdrem un xic d’il•lusió, l’energia o la força amb la que ens hi enfrontàvem. Però aquests entrebancs, aquestes pedres, són les que ens faran esforçar-nos de veritat, lluitar per seguir endavant, agafar totes les nostres forces i superar tot allò que se’ns imposi per aconseguir allò que volem arribar a ser, o allò que desitgem, que anhelem trobar. Perquè, voler no sempre és poder, però fa més el que vol, que el que pot. I per aquet camí, tots aquestes obstacles, ens faran aprendre, aprendre dels nostres errors i equivocacions, i potser també de les dels demès, aprendre a valorar-nos i donar el millor de nosaltres mateixos, i seguirem endavant, superant totes les pedres que ens trobem, com el riu que segueix el seu curs encara que hi hagi pedres.
ResponEliminaLa nostra vida és com un riu, neix en un punt de la muntanya i va a desembocar al mar. Les persones hem de tenir un únic objectiu de la vida, i l'hem de tenir molt clar: hem de seguir sempre endavant encara que hi hagin obstacles que t'ho impedeixin, perquè superar-los ens farà encara més forts del que som. Així, al final del riu, al final del camí que hem recorregut en llarg de la vida podrem mirar enrere, ser més savis amb l'experiència que tenim i sentir-nos orgullosos de nosaltres mateixos ja que hem pogut trencar o anar erosionant els obstacles per poder viure bé, ser feliços i seguir endavant i amb el cap ben alt.
ResponEliminaLa nostra vida és com un riu, i nosaltres en seriem l'aigua que transcorre molt rapidament, quan trobem una pedra, un obstacle l'hem de salvar, i així poder continuar endavant, tot i això sempre hi ha algun lloc en el riu on l'aigua es queda estancada, o per on l' aigua no pot passar, i aquest potser era el camí que ens porta al objectiu més desitjat, per això, rebatent a la Julia Rovira, en el punt que diu que hem de tenir un únic objeciu en la vida, si aquest objectiu s'hi va per un camí inexplorable, ens quedariem sense un sentit en la vida, i en canvi si veiem que aquest camí no el podem seguir però en tenim un de secundari, podrem seguir per aquest i no perdre temps en intentar passar per l' altre, tot i que possiblement podria no ser una perdua de temps sino una manera de aprofitarlo. La vida és més complexa que un riu.
ResponElimina