Penso que tots em de tenir presencia del que deixem enrere, em de ser conscients del nostre passat i acceptar-lo com a tal per què forma part del nostre jo present i del que som avui en dia, pero no podem viure lligats a ell perque aixo ens impedeix mirar de cara al futur, cosa que també tenim que fer, ja que si vivim el present mirant nomes cap enrere mai podrem encaminar la nostra vida cap al que ens espera, aixi que en conclusió penso que si, ens em de preocupar pel que deixem enrere, pero no excesivament. El nostre passat no té que llimitar-nos el nostre present ni futur.
Estic d'acord amb el comentari de l'Anna. Totes les persones ens construïm a partir del nostre passat i sovint tots hem comprovat com el fet d'equivocar-nos, ens ajuda a canviar i a fer que no tornem a ensopegar amb la mateixa pedra en un futur. Per tant, crec que totes les nostres accions passades, tard o d'hora tindran una relació amb el nostre present o futur. Però sovint ens costa abandonar un bon record, o simplement ens costa d'acceptar el distanciament o la pèrdua d'allò que teníem al passat. La vida segueix endavant després dels mals moments i ens hem de preocupar del que deixem enrere, sempre i quant el passat no ens impossibiliti avançar cap a un futur millor. (MARIA ORTIZ)
Penso que és important preocupar-se del que deixem enrere. Les persones creixem i madurem gràcies a les experiències i els succesos que ens passen a la vida, i son aquestes les que ens construeixen com a persona. Si no ens preocupem del que hem deixat enrere, ja sigui una mala experiència o un bon record, no aprenem les conseqüènices que tenen aquestes accions i de cara al futur poden repercutir a les nostres desicions. La nostra vida està construida per les accions del passat i no es pot canivar, pero no podem deixar que el que ens hagi passat a la vida ens impedeixi ser el que volem ser en un futur.
Penso que tots em de tenir presencia del que deixem enrere, em de ser conscients del nostre passat i acceptar-lo com a tal per què forma part del nostre jo present i del que som avui en dia, pero no podem viure lligats a ell perque aixo ens impedeix mirar de cara al futur, cosa que també tenim que fer, ja que si vivim el present mirant nomes cap enrere mai podrem encaminar la nostra vida cap al que ens espera, aixi que en conclusió penso que si, ens em de preocupar pel que deixem enrere, pero no excesivament. El nostre passat no té que llimitar-nos el nostre present ni futur.
ResponEliminaEstic d'acord amb el comentari de l'Anna. Totes les persones ens construïm a partir del nostre passat i sovint tots hem comprovat com el fet d'equivocar-nos, ens ajuda a canviar i a fer que no tornem a ensopegar amb la mateixa pedra en un futur. Per tant, crec que totes les nostres accions passades, tard o d'hora tindran una relació amb el nostre present o futur. Però sovint ens costa abandonar un bon record, o simplement ens costa d'acceptar el distanciament o la pèrdua d'allò que teníem al passat.
ResponEliminaLa vida segueix endavant després dels mals moments i ens hem de preocupar del que deixem enrere, sempre i quant el passat no ens impossibiliti avançar cap a un futur millor. (MARIA ORTIZ)
Penso que és important preocupar-se del que deixem enrere. Les persones creixem i madurem gràcies a les experiències i els succesos que ens passen a la vida, i son aquestes les que ens construeixen com a persona. Si no ens preocupem del que hem deixat enrere, ja sigui una mala experiència o un bon record, no aprenem les conseqüènices que tenen aquestes accions i de cara al futur poden repercutir a les nostres desicions.
ResponEliminaLa nostra vida està construida per les accions del passat i no es pot canivar, pero no podem deixar que el que ens hagi passat a la vida ens impedeixi ser el que volem ser en un futur.
BET CUNILLERA
1BAT B