Un exemple d'aquesta pregunta seria com quan un nen petit li suplica als seus pares de que li comprin un juguet i s'està molt de temps demanant-lis i llavors arriba el dia en que els seus pares li compren aquell juguet que ell durant tant de temps habia estat suplicant i hi juga un parell de vegades i es cansa i ho guarda en un calaix i ja no el torna a utilitzar mes. Considero que la gent sempre li dona mes valor al que no te i no es fixa tant en el que te per el simple fet de que ja ho te i que ja no es moda i oblida el temps que ha pasat amb aquell juguet i tot i que encara el tinguis, ja està perdut perquè està abandonat dins d'un calaix on probablement guardis tots aquells juguets que tan t'han costat d'aconseguir i que desprès els hi has donat tanta poca importància.
En la meva opinió, crec que totes dues preguntes que ens planteja l'Anna estan relacionades entre elles. Com diu l'Alba amb el seu exemple, un nen es pot oblidar d'aquella joguina que li van regalar els seus pares, i és en aquest moment quan és com si s'hagués perdut. Portat en una edat una mica més adulta, ho podriem enllaçar amb l'amistat. Una persona pot tenir molts amics al seu costat, i aquestes persones les hem de cuidar. En el moment en què t'oblides de la gent que t'estimes, deixes de preocupar-te per ella i no hi ets quan ho necessita és quan aquesta amistat es perd. Per tant, hem d'intentar conservar les coses que realment valen la pena, ja que sinó poden desaparèixer. Responent a la pregunta de "No saps el que tens fins que ho perds?" diria que moltes persones sí que sabíem el que teníem, però no pensàvem que ho poguéssim arribar a perdre. Si no cuidem el que tenim, tant físic com emocional, això acabarà desapareixent tard o d'hora de la nostra vida, i és després quan ens fa falta que veiem que ja ho hem perdut.
Alba Sánchez García 1A
ResponEliminaUn exemple d'aquesta pregunta seria com quan un nen petit li suplica als seus pares de que li comprin un juguet i s'està molt de temps demanant-lis i llavors arriba el dia en que els seus pares li compren aquell juguet que ell durant tant de temps habia estat suplicant i hi juga un parell de vegades i es cansa i ho guarda en un calaix i ja no el torna a utilitzar mes. Considero que la gent sempre li dona mes valor al que no te i no es fixa tant en el que te per el simple fet de que ja ho te i que ja no es moda i oblida el temps que ha pasat amb aquell juguet i tot i que encara el tinguis, ja està perdut perquè està abandonat dins d'un calaix on probablement guardis tots aquells juguets que tan t'han costat d'aconseguir i que desprès els hi has donat tanta poca importància.
GUILLEM ROSELL 1r BAT. B
ResponEliminaEn la meva opinió, crec que totes dues preguntes que ens planteja l'Anna estan relacionades entre elles. Com diu l'Alba amb el seu exemple, un nen es pot oblidar d'aquella joguina que li van regalar els seus pares, i és en aquest moment quan és com si s'hagués perdut. Portat en una edat una mica més adulta, ho podriem enllaçar amb l'amistat. Una persona pot tenir molts amics al seu costat, i aquestes persones les hem de cuidar. En el moment en què t'oblides de la gent que t'estimes, deixes de preocupar-te per ella i no hi ets quan ho necessita és quan aquesta amistat es perd. Per tant, hem d'intentar conservar les coses que realment valen la pena, ja que sinó poden desaparèixer.
Responent a la pregunta de "No saps el que tens fins que ho perds?" diria que moltes persones sí que sabíem el que teníem, però no pensàvem que ho poguéssim arribar a perdre. Si no cuidem el que tenim, tant físic com emocional, això acabarà desapareixent tard o d'hora de la nostra vida, i és després quan ens fa falta que veiem que ja ho hem perdut.