Hola, sóc l'Oscar Bergillos de 1r de Batx. B. Jo personalment opino que sí, que sempre cal lluitar per aconseguir més del que tens, principalment perquè és un dels camins més directes cap a experiències bastant properes al que se sol anomenar felicitat, l'autorealització, el simple fet de complir alguns dels objectius establerts i marcar-te'n de nous, fa que et sentis ple, que la teva vida té sentit. Això sí, cal matitzar que com tot a la vida, en excés, aquesta preocupació també és dolenta, sempre cal aspirar a més i és comprensible sentir-se decebut quan no aconsegueixes quelcom, però no és gens recomanable obsessionar-se amb això, aleshores ja entraries en avarícia, insatisfacció, etc. En resum, intentar arribar sempre més alt és bo, sempre i quan fer-ho no es converteixi en la teva principal i única rao de viure.
Jo crec que no, ja que sempre voler tenir més, ser millor, t'impedeix gaudir del que tens, del que potser t'ha costat tant aconseguir, del que t'has passat setmanes, mesos, anys treballant on has deixat tant esforç, tants diners o tantes il·lusions. També si sempre persegueixes sempre més tens el risc de caure i contra més alt puguis més gran és la caiguda. Cal que tampoc es tracta de no es ambiciós, s'ha de saber quan es adequat demanar més i quan no. Ferran Medina, 1r Batx. A.
Ferran, jo no estic d'acord amb tu, ja que la mateixa naturalesa com a humans ens fa perseguir sempre els nostres objectius. Per aquest motiu sempre intentem pujar més a dalt i en cerquem de nous, i així és com arribem a sentirnos autorrealitzats i complerts per dins, perquè sino et quedes "estancat". Tot i això estic d'acord amb que el que et proposis sempre ha de ser realista ja que si no mai ho conseguirás. Per tant responent a la fotofilosofia, si, hem d'intentar puja més amunt, però dins d'uns limits. Lorena Murillo 1r BATX A
Mario Navarro, 1r batxillerat B, Aquesta pregunta per a mi tindria dues maneres de respondre-la o dos camins que arriben a solucions diferents, podriem repondre a aquesta pregunta amb una altra pregunta, que hem de fer per arribar a ser feliços? I llavors ens plantejariem si val la pena centrar-se en ser feliços millorant sempre tots els aspectos de la vida o millor centrar-se en la felicitat que et donen aquests tal i com están, en aquesta societat d’avui dia sembla que haguem d’arribar el més amunt posible per ser més feliços ja que està molt influida per el materialisme, és a dir qui més té més feliç és, i l’unica manera de tenir més, és donant el màxim de un mateix fins al punt de plantejar-se si ha valgut la pena o no, perque no sempre val la pena, ja que a vegades renunciem a moltes coses que ens han pogut fer feliços per altres coses que creiem que ens podien fer feliços i finalment no ha sigut aixi. Per tant la pregunta queda resumida en si volem pujar mes amunt o no volem per arribar a la felicitat, ja que en aquesta vida n’és l’objectiu màxim.
Hola, sóc l'Oscar Bergillos de 1r de Batx. B. Jo personalment opino que sí, que sempre cal lluitar per aconseguir més del que tens, principalment perquè és un dels camins més directes cap a experiències bastant properes al que se sol anomenar felicitat, l'autorealització, el simple fet de complir alguns dels objectius establerts i marcar-te'n de nous, fa que et sentis ple, que la teva vida té sentit. Això sí, cal matitzar que com tot a la vida, en excés, aquesta preocupació també és dolenta, sempre cal aspirar a més i és comprensible sentir-se decebut quan no aconsegueixes quelcom, però no és gens recomanable obsessionar-se amb això, aleshores ja entraries en avarícia, insatisfacció, etc. En resum, intentar arribar sempre més alt és bo, sempre i quan fer-ho no es converteixi en la teva principal i única rao de viure.
ResponEliminaJo crec que no, ja que sempre voler tenir més, ser millor, t'impedeix gaudir del que tens, del que potser t'ha costat tant aconseguir, del que t'has passat setmanes, mesos, anys treballant on has deixat tant esforç, tants diners o tantes il·lusions. També si sempre persegueixes sempre més tens el risc de caure i contra més alt puguis més gran és la caiguda.
ResponEliminaCal que tampoc es tracta de no es ambiciós, s'ha de saber quan es adequat demanar més i quan no.
Ferran Medina, 1r Batx. A.
Ferran, jo no estic d'acord amb tu, ja que la mateixa naturalesa com a humans ens fa perseguir sempre els nostres objectius. Per aquest motiu sempre intentem pujar més a dalt i en cerquem de nous, i així és com arribem a sentirnos autorrealitzats i complerts per dins, perquè sino et quedes "estancat". Tot i això estic d'acord amb que el que et proposis sempre ha de ser realista ja que si no mai ho conseguirás. Per tant responent a la fotofilosofia, si, hem d'intentar puja més amunt, però dins d'uns limits.
EliminaLorena Murillo 1r BATX A
Mario Navarro, 1r batxillerat B, Aquesta pregunta per a mi tindria dues maneres de respondre-la o dos camins que arriben a solucions diferents, podriem repondre a aquesta pregunta amb una altra pregunta, que hem de fer per arribar a ser feliços? I llavors ens plantejariem si val la pena centrar-se en ser feliços millorant sempre tots els aspectos de la vida o millor centrar-se en la felicitat que et donen aquests tal i com están, en aquesta societat d’avui dia sembla que haguem d’arribar el més amunt posible per ser més feliços ja que està molt influida per el materialisme, és a dir qui més té més feliç és, i l’unica manera de tenir més, és donant el màxim de un mateix fins al punt de plantejar-se si ha valgut la pena o no, perque no sempre val la pena, ja que a vegades renunciem a moltes coses que ens han pogut fer feliços per altres coses que creiem que ens podien fer feliços i finalment no ha sigut aixi. Per tant la pregunta queda resumida en si volem pujar mes amunt o no volem per arribar a la felicitat, ja que en aquesta vida n’és l’objectiu màxim.
ResponElimina