Tindríem que fer-nos aquesta questió freqüenment durant tota la nostra vida ,perquè el nostre concepte de realitat es alterat involuntàriament a causa dels nostres dogmes , creences i prejudicis.Cal valorar que forma part de la teranyina , per així avançar en el camí de la nostre vida i no quedar-se enganxat , obrir-se al món.
Jo crec que les coses que ens entaranyinen la vista són aquelles que no ens permeten pensar amb claretat en el futur. Tu pots fer sacrificis a la vida, però només pots fer-los quan estàs lliure. Estaràs disposat a estudiar un dia que no tinguis res a fer, però quan arriba el dissabte amb el partit del Barça no ets capaç de fer aquests sacrificis. Quan donen el teu programa preferit, no pots deixar-lo de veure per estudiar, ja que per tu és sagrat. El mateix passa amb el movil: estar-hi no et portarà res més que una factura. Són aquestes coses les que ens entaranyinen la vista, les que no ens deixen pensar que l'únic que importa és com ens guanyarem la vida el dia de demà. El whatsapp és momentani; la teva formació, en canvi, et durarà per sempre. En conclusió: l'afany de voler viure el moment no ens permet veure que no és tant important com creiem que és.
Llonch crec que la teva opinió es encertada, i que tens bastanta raó, que l'exemple de l'estudi és clar i entenador, perquè quant actuen altres passatemps per fer (com el Barça, quedar amb els amics,...) es dificil i ens puguin enteranyinar la vista, però ets tu qui hu decideix, i ets tu qui ha de deixar a part les coses secundaries i fer les principals o necesaries. Finalment dir, que des del meu punt de vista el que ens enteranyina la vista som nosaltres mateixos, a partir d'una opinió de la societat o d'una cosa que està a la moda, però ets tu qui has de decidir el que es més prioritari, sense deixar enteranyinar-se amb el que voldries que fos prioritari.
Aleix ja t'entenc, suposo que cadascú és propietari dels seus actes i de decidir cap a on vol encaminar la seva vida. De totes maneres, si tots poguessim escollir entre una formació adequada o treballar en unes mines (que és totalment respectable) sense dependre de l'esforç que es requereix a nivell d'estudis, suposo que tots escolliríem formar-nos. I tots en tenim la capacitat; és la "vagueria" o les excuses el que ens ho impedeix. Igualment, repeteixo, que t'entenc i estic bastant d'acord amb tu.
Depen, estic segur que molta gent pel tipus de característiques que té esculliria treballar en mines, pero estic d'acord amb tu de que la gran majoria es decantaria pels estudis. I com tu dius, la "vagueria" o les excuses , des del meu punt de vista, són aquest par de coses les que actualment ens enteranyinen més als adolescents, i fa que no estudiem, treballem i basicament, ens esforcem de tot el que ens hauríem d'esforçar. Segueixu estan junt amb la teva postura.
Aleshores opino que, en conclusió, la vagueria i l'afany de fer allò que ens agrada per sobre del que realment importa ho utilitzem els adolescents d'avui en dia com a excusa, però l'únic que aconseguim és crear una mena de vel que ens enteranyina la vista i no ens deixa veure les dificultats del futur. Et sembla bé Aleix?
Tindríem que fer-nos aquesta questió freqüenment durant tota la nostra vida ,perquè el nostre concepte de realitat es alterat involuntàriament a causa dels nostres dogmes , creences i prejudicis.Cal valorar que forma part de la teranyina , per així avançar en el camí de la nostre vida i no quedar-se enganxat , obrir-se al món.
ResponEliminaJo crec que les coses que ens entaranyinen la vista són aquelles que no ens permeten pensar amb claretat en el futur. Tu pots fer sacrificis a la vida, però només pots fer-los quan estàs lliure. Estaràs disposat a estudiar un dia que no tinguis res a fer, però quan arriba el dissabte amb el partit del Barça no ets capaç de fer aquests sacrificis. Quan donen el teu programa preferit, no pots deixar-lo de veure per estudiar, ja que per tu és sagrat. El mateix passa amb el movil: estar-hi no et portarà res més que una factura. Són aquestes coses les que ens entaranyinen la vista, les que no ens deixen pensar que l'únic que importa és com ens guanyarem la vida el dia de demà. El whatsapp és momentani; la teva formació, en canvi, et durarà per sempre. En conclusió: l'afany de voler viure el moment no ens permet veure que no és tant important com creiem que és.
ResponEliminaJordi Llonch, 1r BAT B
Llonch crec que la teva opinió es encertada, i que tens bastanta raó, que l'exemple de l'estudi és clar i entenador, perquè quant actuen altres passatemps per fer (com el Barça, quedar amb els amics,...) es dificil i ens puguin enteranyinar la vista, però ets tu qui hu decideix, i ets tu qui ha de deixar a part les coses secundaries i fer les principals o necesaries. Finalment dir, que des del meu punt de vista el que ens enteranyina la vista som nosaltres mateixos, a partir d'una opinió de la societat o d'una cosa que està a la moda, però ets tu qui has de decidir el que es més prioritari, sense deixar enteranyinar-se amb el que voldries que fos prioritari.
ResponEliminaAleix Ballestero, 1r BATX B
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAleix ja t'entenc, suposo que cadascú és propietari dels seus actes i de decidir cap a on vol encaminar la seva vida. De totes maneres, si tots poguessim escollir entre una formació adequada o treballar en unes mines (que és totalment respectable) sense dependre de l'esforç que es requereix a nivell d'estudis, suposo que tots escolliríem formar-nos. I tots en tenim la capacitat; és la "vagueria" o les excuses el que ens ho impedeix. Igualment, repeteixo, que t'entenc i estic bastant d'acord amb tu.
ResponEliminaDepen, estic segur que molta gent pel tipus de característiques que té esculliria treballar en mines, pero estic d'acord amb tu de que la gran majoria es decantaria pels estudis. I com tu dius, la "vagueria" o les excuses , des del meu punt de vista, són aquest par de coses les que actualment ens enteranyinen més als adolescents, i fa que no estudiem, treballem i basicament, ens esforcem de tot el que ens hauríem d'esforçar. Segueixu estan junt amb la teva postura.
ResponEliminaAleshores opino que, en conclusió, la vagueria i l'afany de fer allò que ens agrada per sobre del que realment importa ho utilitzem els adolescents d'avui en dia com a excusa, però l'únic que aconseguim és crear una mena de vel que ens enteranyina la vista i no ens deixa veure les dificultats del futur. Et sembla bé Aleix?
ResponEliminaDeunidoo Jordi, jo no ho hagues resumit millor, sens dubte : totalment d'acord amb tu !
ResponElimina